Entrada 6: El meu esport alternatiu

Després de investigar una gran quantitat de jocs alternatius vaig decidir quedar-me amb el Kin-ball ja que aquest joc era el idoni per a utilitzar estratègias de cooperació-oposició i respetant les normes baix la supervició d'un expert. 

El Kin-Ball és un esport de valors. És un esport en el qual guanyar no és el més important. El més important és com guanyar. L'esperit esportiu i el joc net sin els valor fonamentals de cada partit i cada entrenament. El respecte envers els àrbitres, la seua tasca i les seues decisions, no permanent-se les protestes. El reconeixement de les accions positives dels companys i, sobretot, dels adversaris. A més, no està permès cap tipus de violència física o verbal 

Per les característiques especial del Kin-ball, es poden desenvolupar una gran quantitat de valor per mitja d'aquest esport. Aquest esport promou la cooperació, el respecte i joc net, exigint un verdader treball en equip que elimina les individualitats. A més, te el poder d'afavorir la cohesió social. 

També promou la igualtat de gènere, ja que al permitir la competició mitxa, homes y dones practiquen en conjunt el mateix esport. També promou l'intergació dels esportistes amb discapacitat, dons afavorixen la participació a un mateix nivell. 

Un altre valor d'aquest esport és la promocaó de la salut i lestil de vida actiu. El continu monument de les jugales afavoreix el treball aeròbic i les diferents destreses desenvolupen velocitat de reacció, la coordinació, la força o la visió espacial, entre altres. 

En aquest enlaça podem veure la semifinal de la copa del mon del 2015 de Kin-ball que enfronta als equips d'Espanya, Japó I Suïssa.

Entrada 5: Esports Alternatius

 Per començar he de dir que per a mi els esports alternatius son igual o més didàctics que els esports tradicionals ja que els esports alternatius tenen una serie de valors i caracteristiques com puga ser la integració de la majoria de l'alumnat que els esports tradicionals no tenen. 

Segons el Decret 108/2014 els esports alternetius els inclouria dins del bloc 5: jocs i activitats esportives, concretament en 4t de primaria ja que así es treballen  contingunts com la participació en jocs de iniciació deportiva o predeportiva (per eixemple el balón prisionero, els deu passes, a primera base, els 4 cantons, etc.) alternatius (per eixemple, balonkrof o korfball, dodgeball, lacrosse, ultimate o xecball,etc.) de malabars (plata xinesos, diàbolo o pilotes de malabars) modicifants, amb implemet, inclusius, de innovació, populars, multiculturas, cooperatius y de ritme, am especial referencia a la modaltat autòctona de pilota valenciana. 

A més també es treballa la utilització d'estrategies de cooperació i oposició en la práctica de jocs predeportius, alternatius, de malabars, modificats, amb implement, inclusius, d'innovació, populars, multiculturals, cooperatius y de ritmo de carácter colectiu.

Pel que fa a les adaptacions als esports vivencials avui als protocols de la nova normalitat amb el Covid-19  pense que la clase ha estat lo més correcta posible i que ha trancorrecgut el més normal posible dins d'aquestes circunstancies. No cree que fera ninguna alta adaptació. 

Per a finalitzar, el esport alternatiu que jo presentaria a una aula de primaria seria el Kinball. 

El Kinball es un esport d'equip creat en 1986 per un profesor d'educació física canadenc, anomenat Mario Demers.

En un partit de Kin-Ball participen tres equips, considerant un mínim de 4 jugadors i de màxim 8, participant 12 jugadors simultàniament en el camp (4 integrants de cada equip), tenint l'opció de fer tots els canvis necessaris durant el partit. Els equips poden estar conformats només per dones, homes o ser mixt, segons la categoria de la trobada. No hi pot haver més de 4 jugadors a la banqueta.

 

Es juga en un camp quadrat, generalment de 20 m. x 20 m. S'utilitza una pilota de 1,22 m. de diàmetre i d'1 kg de pes.

 

Per distingir-se, cada equip porta el peto d'un color gris, negre o blau (o rosa com a color alternatiu, menys usat).

 

En el desenvolupament dels partits, hi haurà dos àrbitres i una taula de suport controlant el marcador amb la puntuació.

Estant els 3 equips en pista, l'equip atacant designa el seu atac a un dels 2 equips rivals (receptor) a qui li llança la pilota a qualsevol sector del camp de joc, on el receptor no ha de permetre que la pilota toqui a terra. Si l'equip designat no atrapa la pilota i aquest cau dins de camp, es lliura un punt a cada equip rival. En cas d'atrapar la pilota abans de caure a terra, ha de nomenar ràpidament a un altre equip i llançar novament la pilota. Això es repeteix al llarg de el joc una i altra vegada. L'equip que guanya és qui ha aconseguit acumular més punts a la fi de el partit.

Si hi ha empat, se seguirà jugant fins que un equip s'avanci en el marcador o guanyi l'últim període establert, segons correspongui. L'equip que serveix és l'atacant. Perquè aquest equip sàpiga que fa a ell, els atacants han d'indicar amb un crit, just abans de llançar la pilota, la paraula «Omnikin» més el color d'aquest equip. Està prohibit llançar-se directament cap avall, perquè seria falta, excepte si aquesta toca abans a un jugador de l'equip nomenat on la puntuació seria per a l'atacant.

 

Un cop recebuda la pilota, l'equip disposa de 10 segons per treure. En cas contrari, l'àrbitre xiularà i se'ls donarà un punt a cada equip contrari. Però en el moment en què 3 jugadors d'aquest equip facin contacte alhora amb la pilota, ja no poden seguir desplaçant. Han de romandre quiets i buscar la posició òptima per organitzar un servei i atacar a un altre equip.

 

Una vegada que l'equip nomenat reb la pilota, només pot realitzar en aquesta jugada, dos passades entre els membres del seu equip abans de colpejar la pilota per al seu nou servei. Si durant el joc la pilota es surt dels límits de camp, és falta per a l'equip que l'ha tret, anotant punt els dos equips restants. Només es poden dirigir a l'àrbitre els capitans de cada equip. En cas contrari, això podria comptar com a falta o fins i tot es podria arribar a expulsar l'equip sencer.

 

En aquest video podem veure un xicotet resumen d'aquest esport alternatiu:

Entrada 4: L'esgrima

 

Per começar aquesta entrada voldria dir que personalmente no coneixia l'esgrima, si que tenia unes nocions bàsiques d'algunes característiques però no eren suficient com per a coneixer l'esport, les normes, etc. I després de la práctica de hui puc dir que es un esport que m'ha agradat molt.

Pense que al igual que la majoria dels meus companys, coneixia l'esgrima per el poc que havia vist per la Tv en els jocs olímpics. 

Pel que fa a la sessió d'avui ha sigut molt divertida, ens em ensenyat les nocions més bàsiques d'aquest esport d'una manera molt diferent a la habitual, per mitja de jocs i no fent una classe magistral on la especialista parla sobre les normes i les posicions idònies per a practicar l'esport. El fet de que els jocs estagueren relacionats amb la pràctica de l'esport feia que inconscientment adquirirem uns hàbits que després eran essencials per una correcta práctica de l'esgrima. 

Després de tot lo viscut a la sessió d'avui puc afirmar que si que inclouria l'esgrima en la meua programció per moltes raons, però sobretot per la disciplina que comporta i el respecte als adversaris. A més, pense que en els temps de que estem vivint es una bona manera de practicar un esport de forma segura ja que entre els jugadors hi han més de 2m y lluiten amb les mesures sanitaries corresponents. 

Segons el Decret 108/2014 inclouria aquest esport en el bloc 5: jocs i activitats esportives, concretament a partir de 5e de primaria ja que aqui trobem continguts com la forma d'utilitzar els espais i el tipus de participació dels jugadors (psicomotrius, individuals, d'opodició, etc). 

També en este curs els alumnes y les alumnes han de coneixer la posición propia adecuada, les direccions y trajectories dels contrincants i en el seu cas, del mòvil, en l'activitat esportiva. 

Esta clar que a l'escola no es poden tindre 30 cascs y florets oficials d'esgrima ja que això suposaria una gran despesa econòmica tant a les families com al propi centre per això proposem la següent alternativa. Pel que fa als florets, seran substitutis per els pals dels estors amb un tapo de suro a la punta (per a evitar lesions) y amb una anell fet d'un tros de xurro (flotador) per a protegir les extemitats.

Pel que fa a les proteccions de la cara, als ulls ens posarem unes ulleres de bussejar i per a cobrir-nos la boca, ens farem servir de la mascareta. 

Per finalitzar, vaig a proposar una variant per a la pràctica d'avui:

Per començar la pràctica els alumnes assistiran a una explicació sobre les nocions bàsiques de l'esgrima realitzada per un especialista en aquest esport. Tot seguit, faran un ejercicits per a moure el cos i comensaran amb els joc de tigres i lleons però amb una versió matemática, es a dir, el profesor dirà en veu alta una serie de sumes, restes, multiplicacions, etc. i depenent del resultat caçaran uns o altres, si el resultat es par caçaran els de la dreta i viceversa.

Pel que fa a la part central de la sessió, ací els alumnes realitzaran lluites amb els seus companys baix la mirada de un àrbitre que decidirà qui es el guanyador.

I per a acabar la sessió ens sentarem tots al centre de la pista i comentarem que ens ha paregut la sessió mentre que realitzem una serie d'estiraments per a evitar sobrecàrregues i lesions. 

Entrada 3: Experiència pràctica al trinquet

 La pràctica del dijous 29 d'octubre no la vaig poder realitzar per motius personals. Però tot i això, vaig a parlar de les meues anteriors pràctiques de pilota al trinquet del poble. 

Com he comentat en l'entrada anterior, al meu poble hi ha una certa tradició pel joc de pilota i per això, la majoria de xiquets i xiquetes han tingut una expeciència amb aquest joc, encara que siga poca.

Pel que fa a la meua experiència al trinquet, pense que es el millor espai per a practicar aquel joc ja que per molt que es puga practicar els diferents colps al pati o al gimnàs de l'escola no te la mateixa essència que te jugar al trinquet. Al trinquet ens podem passar en la situació d'un pilotari i sentir lo que poden sentir aquest.

Pel que fa a les sessions, en les que he participat pense que hi havia una part de l'alumnat molt parat i sense prestar atenció al joc mentre que els altres juguen. Així que d'aquestes sessions cambiaria això, intentaría que tot l'alumnat participara d'una forma o d'altra en el joc de piloto i intentaria que tots estigueren ben centrats i motivats amb el joc.