Entrada 9: Reflexió Cristina

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomena a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu bloc i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

Els esports d’equip consisteixen, tal i com diu el aquest fragment, en una relació d’oposició, es a dir, un conjunt de persones (l’equip) que busquen el mateix guanyar al equipo contrari, per això dins de cada equip es creen uns vincles d’amistat i una forta relació ja que tots els participants d’un mateix equip busquen el mateix, guanyar. 

A les classes d’educació física aquest tipus d’esports son un mitjà per  aconseguir tan la cohesió grupal com la inclusió de tot l’alumnat, ja que aquests esports milloren les relacions personals i grupals. 

2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

Dels joc que van realitzar al llarg de les sessions triaria un joc que va dissenyar el grup del futbol. Aquest jocs consistia en realitzar un “mini partit” amb un camp i equips reduïts. 

Per a mi va ser una gran forma de dissenyar l’activitat perquè així garantia la integració de tot l’alumnat i a més, garantia la major participació en ella. Amb els equips reduïts i mixtes es buscava que no hi haguera una acumulació d’un tipus d’alumnat que sàpiga molt be jugar i discrimini a altra gent per no saber-ho. 

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado

3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.
El joc que he triat es un relacionat amb el basquet, en aquest joc anaves canviant la posició del tir a mitjà que encistellaves, si fallaves el tir podies apostar i si encertaves continuaves tirant però si fallaves tenies que realitzar un exercici. 

Per a canviar-lo de competitiu a cooperatiu faria el següent: en ves de que el guanyador sigui el que primer encistelli de totes les posicions establertes, el joc acabarà quan tots els participants encistellen des de totes posicions. 

4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

 

·       Eliminar completament els guanyador o els equips guanyadors. 

·       Aconseguir que les activitats es basen en la cooperació y la busqueda d’un objectiu o una meta en comú, sense competir amb ningú.

·       Fomentar la participació de tot l’alumnat amb equips reduïts i que aquest equips es centren en la correcta elaboració de les activitats, no en el resultat final. 

 

AUTOAVALUACIÓ

	Puntuació:					JUSTIFICACIÓ:
	4-5	5-6	6-7	8-9	9-10
Participació en les sessions.					X	Pense que vaig aportar un alt grau de participació en les classes
Qualitat de les 4 respostes de la pràctica vinculada amb la teoria.				X		Pense que les respostes eren les mes adequades
Aportació i aprenentatge en l'apartat que li va tocar al meu equip: Mobilitat, tècnica de carrera, seqüència, volta a la calma.			X			Encara que no vaig ser un dels líders de la sessió crec que vaig fer una bona aportació a la classe
Aportació i aprenentatge en la progressió de l'esport del meu equip.				X		Vaig aprendre una gran quantitat de coses a aquesta sessió
Satisfacció amb el treball realitzat.					X	Al llarg de totes les sessions he realitzat un gran treball i he aprés una gran quantitat de coses.
Nivell d'aprenentatge del bloc.			X			He aprés un nou mètode de realitzar un seguiment de les sessions
Suma la nota dels 6 apartats i divideix-la entre 6, el resultat l'escrius baix.
NOTA FINAL: 8

 

Entrada 8: Reflexió sobre l'avaluació

 En aquesta última entrada vaig a parlar sobre l'avaluació i la calificació en l'assigantura d'educació física.

El primer que hem de tindre clar es el significat de l'avaluació. Dons l'evaluació es una valoració d'uns coneiximents, actituts i rendiment dels alumnats. Per alta banda, la calificació es un grau de escala establida, mitjançant una puntuació, que s'assigna a un alumne/a per a valorar el nivell de suficiencia o insuficiencia dels coneiximents en un exercici o una prova. 

Pel que fa a l'avaluació, pense que es necessari una forma de valorar el que s'ha estat treballant durant un periòde de temps. El que no ves necessari es una avaluació per mitja d'examens, ja que existeixen una gran quantitat de formes d'avaluar diferents a la tradicional (examens) i molt més adequades per als xiquets i xiquetes de primaria. 

Per concloure, pense que hem de intentar potenciar les noves formes d'avaluació ja que les tradicionals han quedat obsoletes. Hem de buscar una avaluació on es valore més l'evolució de l'alumnat, els esforços que han fet per a conseguir l'objetiu, les diferents maneras que han emprat per a conseguir-ho, etc. 

Entrada 7: Reflexió Curriculum EF

 L'educació física ha evolucionat notablement des del seu naiximent, però ha sigut en les últimes dècades on s'ha vist un canvi més gran. Durant les últimes dècades s'ha anat plantejant reptes per formar un model més complent d'EF: la adherència a la activitats física en el temps, la condició física orientada a la salud, la recreació, l'iniciació deportiva, l'educació en valors, etc. 

Però malgart de plantejar tots els objectius anteriors pense que l'educació física a Espanya no compleix els reptes proposats. La majoria del profesoras d'eduació física no te un plantejament clar i estructurat sobre que es el que vol que aprenga l'alumnat en les seues sesions. En primaria seguéix sent freqüent el corrent que ha convertit les classes d'EF en un simple recopilatori de jocs. Dona igual el contingut que es treballe i la metodologia que s'empre, l'estructura de la classe sempre es la mateixa. Aquesta estructura seguix el famós eslogan "entretingut, feliç i cansat". 

Es cert que poc a poc un percentatge major de professors  d'EF van aconseguint aquests reptes però aquests processos de canvi són lents. 

Per a mi, l'educació física actual deuria perseguir aquestes finalitats:

• Desenvolupament físic- motriu de l'alumnat.
• Creació d'una cultura física que es puga utilitzar en el futur.
• Desenvolupament de l'alumnat socialment, tenint en compte les diversitats culturals. 

Les dues primeres finalitats són específiques de la nostra àrea i si no les treballem nosaltres ningú més les va a treballar. La tercera es una finalitat global, que ens identifica, relaciona i uneix amb una societat. 

Per concloure aquest apartat voldria dir que es cert que poc a poc anem cap una educació física millor, però hem de tindre clar quins objetius són els que ha d'aconseguir el nostre alumnat.

Bibliografia 

Pastor, V. M. L. (2016, 19 julio). Los retos de la Educación Física en el Siglo XXI. Redalyc.org. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=345743464037 

Entrada 6: El meu esport alternatiu

Després de investigar una gran quantitat de jocs alternatius vaig decidir quedar-me amb el Kin-ball ja que aquest joc era el idoni per a utilitzar estratègias de cooperació-oposició i respetant les normes baix la supervició d'un expert. 

El Kin-Ball és un esport de valors. És un esport en el qual guanyar no és el més important. El més important és com guanyar. L'esperit esportiu i el joc net sin els valor fonamentals de cada partit i cada entrenament. El respecte envers els àrbitres, la seua tasca i les seues decisions, no permanent-se les protestes. El reconeixement de les accions positives dels companys i, sobretot, dels adversaris. A més, no està permès cap tipus de violència física o verbal 

Per les característiques especial del Kin-ball, es poden desenvolupar una gran quantitat de valor per mitja d'aquest esport. Aquest esport promou la cooperació, el respecte i joc net, exigint un verdader treball en equip que elimina les individualitats. A més, te el poder d'afavorir la cohesió social. 

També promou la igualtat de gènere, ja que al permitir la competició mitxa, homes y dones practiquen en conjunt el mateix esport. També promou l'intergació dels esportistes amb discapacitat, dons afavorixen la participació a un mateix nivell. 

Un altre valor d'aquest esport és la promocaó de la salut i lestil de vida actiu. El continu monument de les jugales afavoreix el treball aeròbic i les diferents destreses desenvolupen velocitat de reacció, la coordinació, la força o la visió espacial, entre altres. 

En aquest enlaça podem veure la semifinal de la copa del mon del 2015 de Kin-ball que enfronta als equips d'Espanya, Japó I Suïssa.

Entrada 5: Esports Alternatius

 Per començar he de dir que per a mi els esports alternatius son igual o més didàctics que els esports tradicionals ja que els esports alternatius tenen una serie de valors i caracteristiques com puga ser la integració de la majoria de l'alumnat que els esports tradicionals no tenen. 

Segons el Decret 108/2014 els esports alternetius els inclouria dins del bloc 5: jocs i activitats esportives, concretament en 4t de primaria ja que así es treballen  contingunts com la participació en jocs de iniciació deportiva o predeportiva (per eixemple el balón prisionero, els deu passes, a primera base, els 4 cantons, etc.) alternatius (per eixemple, balonkrof o korfball, dodgeball, lacrosse, ultimate o xecball,etc.) de malabars (plata xinesos, diàbolo o pilotes de malabars) modicifants, amb implemet, inclusius, de innovació, populars, multiculturas, cooperatius y de ritme, am especial referencia a la modaltat autòctona de pilota valenciana. 

A més també es treballa la utilització d'estrategies de cooperació i oposició en la práctica de jocs predeportius, alternatius, de malabars, modificats, amb implement, inclusius, d'innovació, populars, multiculturals, cooperatius y de ritmo de carácter colectiu.

Pel que fa a les adaptacions als esports vivencials avui als protocols de la nova normalitat amb el Covid-19  pense que la clase ha estat lo més correcta posible i que ha trancorrecgut el més normal posible dins d'aquestes circunstancies. No cree que fera ninguna alta adaptació. 

Per a finalitzar, el esport alternatiu que jo presentaria a una aula de primaria seria el Kinball. 

El Kinball es un esport d'equip creat en 1986 per un profesor d'educació física canadenc, anomenat Mario Demers.

En un partit de Kin-Ball participen tres equips, considerant un mínim de 4 jugadors i de màxim 8, participant 12 jugadors simultàniament en el camp (4 integrants de cada equip), tenint l'opció de fer tots els canvis necessaris durant el partit. Els equips poden estar conformats només per dones, homes o ser mixt, segons la categoria de la trobada. No hi pot haver més de 4 jugadors a la banqueta.

 

Es juga en un camp quadrat, generalment de 20 m. x 20 m. S'utilitza una pilota de 1,22 m. de diàmetre i d'1 kg de pes.

 

Per distingir-se, cada equip porta el peto d'un color gris, negre o blau (o rosa com a color alternatiu, menys usat).

 

En el desenvolupament dels partits, hi haurà dos àrbitres i una taula de suport controlant el marcador amb la puntuació.

Estant els 3 equips en pista, l'equip atacant designa el seu atac a un dels 2 equips rivals (receptor) a qui li llança la pilota a qualsevol sector del camp de joc, on el receptor no ha de permetre que la pilota toqui a terra. Si l'equip designat no atrapa la pilota i aquest cau dins de camp, es lliura un punt a cada equip rival. En cas d'atrapar la pilota abans de caure a terra, ha de nomenar ràpidament a un altre equip i llançar novament la pilota. Això es repeteix al llarg de el joc una i altra vegada. L'equip que guanya és qui ha aconseguit acumular més punts a la fi de el partit.

Si hi ha empat, se seguirà jugant fins que un equip s'avanci en el marcador o guanyi l'últim període establert, segons correspongui. L'equip que serveix és l'atacant. Perquè aquest equip sàpiga que fa a ell, els atacants han d'indicar amb un crit, just abans de llançar la pilota, la paraula «Omnikin» més el color d'aquest equip. Està prohibit llançar-se directament cap avall, perquè seria falta, excepte si aquesta toca abans a un jugador de l'equip nomenat on la puntuació seria per a l'atacant.

 

Un cop recebuda la pilota, l'equip disposa de 10 segons per treure. En cas contrari, l'àrbitre xiularà i se'ls donarà un punt a cada equip contrari. Però en el moment en què 3 jugadors d'aquest equip facin contacte alhora amb la pilota, ja no poden seguir desplaçant. Han de romandre quiets i buscar la posició òptima per organitzar un servei i atacar a un altre equip.

 

Una vegada que l'equip nomenat reb la pilota, només pot realitzar en aquesta jugada, dos passades entre els membres del seu equip abans de colpejar la pilota per al seu nou servei. Si durant el joc la pilota es surt dels límits de camp, és falta per a l'equip que l'ha tret, anotant punt els dos equips restants. Només es poden dirigir a l'àrbitre els capitans de cada equip. En cas contrari, això podria comptar com a falta o fins i tot es podria arribar a expulsar l'equip sencer.

 

En aquest video podem veure un xicotet resumen d'aquest esport alternatiu:

Entrada 4: L'esgrima

 

Per começar aquesta entrada voldria dir que personalmente no coneixia l'esgrima, si que tenia unes nocions bàsiques d'algunes característiques però no eren suficient com per a coneixer l'esport, les normes, etc. I després de la práctica de hui puc dir que es un esport que m'ha agradat molt.

Pense que al igual que la majoria dels meus companys, coneixia l'esgrima per el poc que havia vist per la Tv en els jocs olímpics. 

Pel que fa a la sessió d'avui ha sigut molt divertida, ens em ensenyat les nocions més bàsiques d'aquest esport d'una manera molt diferent a la habitual, per mitja de jocs i no fent una classe magistral on la especialista parla sobre les normes i les posicions idònies per a practicar l'esport. El fet de que els jocs estagueren relacionats amb la pràctica de l'esport feia que inconscientment adquirirem uns hàbits que després eran essencials per una correcta práctica de l'esgrima. 

Després de tot lo viscut a la sessió d'avui puc afirmar que si que inclouria l'esgrima en la meua programció per moltes raons, però sobretot per la disciplina que comporta i el respecte als adversaris. A més, pense que en els temps de que estem vivint es una bona manera de practicar un esport de forma segura ja que entre els jugadors hi han més de 2m y lluiten amb les mesures sanitaries corresponents. 

Segons el Decret 108/2014 inclouria aquest esport en el bloc 5: jocs i activitats esportives, concretament a partir de 5e de primaria ja que aqui trobem continguts com la forma d'utilitzar els espais i el tipus de participació dels jugadors (psicomotrius, individuals, d'opodició, etc). 

També en este curs els alumnes y les alumnes han de coneixer la posición propia adecuada, les direccions y trajectories dels contrincants i en el seu cas, del mòvil, en l'activitat esportiva. 

Esta clar que a l'escola no es poden tindre 30 cascs y florets oficials d'esgrima ja que això suposaria una gran despesa econòmica tant a les families com al propi centre per això proposem la següent alternativa. Pel que fa als florets, seran substitutis per els pals dels estors amb un tapo de suro a la punta (per a evitar lesions) y amb una anell fet d'un tros de xurro (flotador) per a protegir les extemitats.

Pel que fa a les proteccions de la cara, als ulls ens posarem unes ulleres de bussejar i per a cobrir-nos la boca, ens farem servir de la mascareta. 

Per finalitzar, vaig a proposar una variant per a la pràctica d'avui:

Per començar la pràctica els alumnes assistiran a una explicació sobre les nocions bàsiques de l'esgrima realitzada per un especialista en aquest esport. Tot seguit, faran un ejercicits per a moure el cos i comensaran amb els joc de tigres i lleons però amb una versió matemática, es a dir, el profesor dirà en veu alta una serie de sumes, restes, multiplicacions, etc. i depenent del resultat caçaran uns o altres, si el resultat es par caçaran els de la dreta i viceversa.

Pel que fa a la part central de la sessió, ací els alumnes realitzaran lluites amb els seus companys baix la mirada de un àrbitre que decidirà qui es el guanyador.

I per a acabar la sessió ens sentarem tots al centre de la pista i comentarem que ens ha paregut la sessió mentre que realitzem una serie d'estiraments per a evitar sobrecàrregues i lesions. 

Entrada 3: Experiència pràctica al trinquet

 La pràctica del dijous 29 d'octubre no la vaig poder realitzar per motius personals. Però tot i això, vaig a parlar de les meues anteriors pràctiques de pilota al trinquet del poble. 

Com he comentat en l'entrada anterior, al meu poble hi ha una certa tradició pel joc de pilota i per això, la majoria de xiquets i xiquetes han tingut una expeciència amb aquest joc, encara que siga poca.

Pel que fa a la meua experiència al trinquet, pense que es el millor espai per a practicar aquel joc ja que per molt que es puga practicar els diferents colps al pati o al gimnàs de l'escola no te la mateixa essència que te jugar al trinquet. Al trinquet ens podem passar en la situació d'un pilotari i sentir lo que poden sentir aquest.

Pel que fa a les sessions, en les que he participat pense que hi havia una part de l'alumnat molt parat i sense prestar atenció al joc mentre que els altres juguen. Així que d'aquestes sessions cambiaria això, intentaría que tot l'alumnat participara d'una forma o d'altra en el joc de piloto i intentaria que tots estigueren ben centrats i motivats amb el joc. 

Entrada 2: El joc de pilota

Tot i que no tenia un gran coneiximent sobre la pilota al meu poble, Tavernes de la Valldigna, pareix ser que aquest joc va tindre una gran importancia tant a Tavernes com als pobles veïns a finals del segle XIX i principis del XX.

Després de realitzar una xicoteta investigació he descobert que dins del antic trinquet de Tavernes, el trinquet de Manolete, es va trobar una de les fotografies més antigues del joc de pilota que tenim constancia. Segons Victor Iñurria, periodistas del Diari Digital de Pilota Valenciana, després de que uns especialistes analitzaren la imatge es va confirmar que perteneixia a finals del segle XIX i possiblement dels anys 80 d'aquest segle. 

Això assevera que quasi segur es tracta de la foto més antiga que tenim de la pilota valenciana, amb persones reals i no amb dibuixos o imatges d'altres tipus. 

Jugadors del trinquet de la Vall de Tavernes de la Valldigna a finals del S. XIX. Fotografia: Victor Iñurria

Centrant-nos en els jugadors del pilota, al poble veí de Simat de la Valldigna trobem a Terenci Minyana Andrés més conegut com el Xiquet de Simat el qual fou un jugador que ha estar considerat com una de les grans figures antigues de la pilota valenciana. 

Xiquet de simat. Fotografia: Victor Iñurria 

En l'actualitat, a Tavernes de la Valldigna no es conserva l'antic trinquet de Manolete. En canvi s'ha construït un mini trinquet situat a poliesportiu del municipi. A més consta d'un club dedicat a la promoció de la pilota valenciana, on podem disfurtar d'entrenaments a diferents nivells tant en dimarts com en dijous. 

Mini trinquet de Tavernes de la Valldigna 

Després de realitzar aquesta xicoteta investigació pense que els jocs dels nostres avantpassats eren molt simples, es a dir, es jugava amb el material que disponien i s'adaptaven perfecatement a les condicions i al terreny en que estaven, per axiò trobem una gran quantitat de jocs iguals a molts pobles de la Comunitat Valenciana pero amb xicotetes variants que el fan únic i diferent. 

També pense que cada epoca te unes característiques socials que marquen a la població i per això els jocs son completament diferents. No poden ser iguals els jocs als que juagaven els nostres besavis, que els que jugaven els nostres avis, ni pares ja que cadascun ha viscut en una societat completament diferent a l'anterior amb unes característiques que marquen la vida i la forma de relacionar-se de les persones. 

Crec que els jocs dels nostres avantpassats han anat perdent importancia en la societat per culpa de la globalizació i la poca visió que se'ls dona. A més, el fet de no tindre un regament estrictament marcat i no tindre un lloc específic on poder practicar pense que ha fet que no li donen la importancia necesaria per a que continue practicante-se massivament.

Pense que el joc de pilota no s'ha guanyat deixar de ser el joc per excel·lència pero crec que han fet algunes coses mal ja que ha passat de ser un dels jocs més practicats a ser un dels jocs amb una escassa participació. No tindre un reconeixiement global i no estar tan ben remunerat com els principals esports pot ser siguen un dels detonants d'aquesta poca participació. 

Per conclure, al contrari del que pensa la majoria de la gent, pense que el joc de pilota valenciana no ha de adoptar les formes dels esports moderns ja que pedria la seua essència, la seua tradició i la seua cultura, ha de mantenir-se fidel a les seues arrels. Ha de patir una reestructuració però sense tocar els fonaments en que es basa. 

Entrada 1: Tradició vs Modernitat

Per començar, hem de tindre clar la principal diferència entre joc i esport. 

El joc, es una activitat que es realitza entre dos o més persones i es tracta d'un exercici recreatiu sotmès a unes regles. Per contra, l'esport es una activitat física reglamentada que te un caràcter competitiu la major part del ser temps.

Pel que fa al joc, hem de ser consients que des de fa dècades la majoria dels jocs tradicionals están perdent, de forma molt ràpida, la seua influència en la societat. Aquesta "forma de vida", de relacionarse, de passar el temps està sent substituida pel esport. 

Al llarg de les últimes dècades l'esport ha anat guanyant importancia al joc, ja que poc a poc ha anat apoderant-se dels espais i ha anat calant en la forma de vida de la societat per certs motius, com puga ser la gran repercusió tant mediàtica com econòmica que tinga els esports com per exemple el futbòl. En contra, els jocs están perdent l'interés de la societat, una de les causes d'aquesta pèrdua d'interés podría ser l'escassa visibilitat que tenen.

Per concloure,  pense que els jocs tradicionals han de perdurar en el temps perque son part de la tradició i la cultura d'una regió en particular. Podem dir que els jocs son formes d'expresar cultura i ens recorden a les nostres arrels. 

A les meues sessions els jocs i els esports estarán ben diferenciats ja que cadascun tenen uns components i uns valores ben diferents i pense que la millor forma de treballar i aprende es separant les modalitats ja que tant els jocs com els esports tenen uns components que son molt interesants treballar a l'escola, pero de forma separada.